Per sort, cada vegada, la societat està més conscienciada amb la defensa del planeta, així doncs, cada vegada hi ha una demanda més alta de productes respectuosos amb el medi ambient. Si ens centrem amb l’ús dels sabons i detergents, l’impacte ambiental, està directament relacionat amb la seva capacitat de biodegradació. Els productes no biodegradables poden persistir en el medi ambient i causar efectes negatius com:

• Eutrofització: Els fosfats dels detergents poden estimular el creixement excessiu d’algues en rius i llacs, reduint l’oxigen disponible per a altres organismes. Ús limitats per la Unió Europea des del 2017.
• Bioacumulació: Alguns compostos poden persistir i acumular-se en teixits d’organismes aquàtics.
• Toxicitat en ecosistemes aquàtics: Certs tensioactius poden afectar la permeabilitat cel·lular dels peixos i altres organismes.

Però què és biodegradable? La biodegradabilitat és aquella propietat de les substàncies per la qual es transformen en altres substàncies més simples i senzilles per l’acció de microorganismes que estan presents a la naturalesa i en un període de temps relativament curt. Aquest degradació o transformació en productes més simples pot ser aeròbia si és en presència d’oxigen o anaeròbia si és sense presència d’oxigen com seria la degradació que té lloc quan el producte queda enterrat al terra i no pot estar en contacte amb l’atmosfera.

En el camp de la detergencia significa que les molècules que estan presents en els detergents com per exemple els tensioactius que són potencialment perillosos es transformen, gràcies a l’acció d’aquests microorganismes, en altres substàncies simples que deixen de ser perilloses pel medi ambient i són inofensives.

S’han de diferenciar dos tipus de biodegradacions; la primària i la final. La primària és la que passa quan una molècula ha estat alterada per l’acció bacteriana, fins un estat en el que part de les seves propietats originals han desaparegut o quan no respon als mètodes específics per detectar el tensioactiu. La biodegradabilitat final, és la que s’obté quan els compostos que han perdut les seves propietats segueixen degradant-se fins a convertir-se en aigua, diòxid de carboni, sals minerals inorgàniques i altres tipus de productes associats al metabolisme de la bacteria.

La normativa actual exigeix que els tensioactius dels detergents han de tenir una biogradabilidad final (mineralitzación, biodegradabiltat aerobica) de almenys el 60% en un termini de 28 dies. Aquest nou criteri, que es van adoptar el 2004 ha fet reduir l’alt impacte ambiental que els detergents estaven tenint però la normativa només parla del tensioactius que tot i ser l’actiu principal dels productes no són la totalitat de la seva composició. Que passa amb els blanquejants òptics, perfums, colorants, conservants,…? La legislación no diu res sobre aquests ingredients que en molts casos no són biodegradables i són tòxics per la vida acuática  (en especial els derivats del petroli).

Una de les fonts que podem consultar per saber la degradació de les substàncies que contenen detergents és la base de dades proporcionada per Ecolobel, Detergents Ingredients Database (DID), on podem trobar informació sobre la degradació dels diferents tipus de tensioactius, els conservants i altres ingredients comuns ens aquests productes.

Els sabons d’Agalla, fabricants mitjançant la tècnica de la saponificació a partir del oli d’oliva de proximitat són 100% biodegradables i potser una de les millors alternatives en aquest sentit.

Fonts bibliogràfiques:

REGLAMENTO (CE) Nº 648/2004 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 31 de marzo de 2004 sobre detergentes.

Biodegradability of Surfactants, D.R. Karsa, M.R. Porter – 2012